Agility

Agility - Malla - Gos d'Atura Català

És un divertit i gratificant esport on el gos (que per a ell l’agility és un divertit joc que practica colze a colze amb el seu amo, i això el deleix!) ha de superar una sèries d’obstacles (salts, túnels, passarel·la, rampa, balancí, etc.) guiat pel seu guia, que normalment és el seu amo o mestressa. La comunicació amb el gos rau en la veu, en senyals manuals i en el llenguatge corporal. El que requereix que el gos estigui ben entrenat. I és que La base de l’agility és la disciplina de l’obediència canina.

l’Agility és una manera ideal de gaudir-se mútuament amb el gos, alhora que es fa esport i salut, i es reforça una sèries d’aspectes importants com ara el vincle entre persona i gos. I pel gos és ideal per potenciar equilibri emocional, tolerància a la frustració, satisfacció de les necessitats bàsiques d’exploració i activitat, salut… I sobretot, repetim, l’obediència.

A més a més de la felicitat del gos, ja que no és pas infreqüent que els gossos, quan van a fer agility, quan s’adonen que van cap a la pista, ja abans d’arribar, mostren la seva alegria!

I no pas menys important, és una manera no gens menyspreable de fer salut i desconnectar de l’estrès del dia a dia. I en el cas del Club d’Agility Lluçanès, que està situat al camp, és una manera també de desconnectar de les contaminacions de ciutats i pobles grans.

En el cas de competició el gos ha de superar els obstacles de la manera neta i el més exacta possible i competint contra rellotge. En aquests casos els gossos generalment participen sense corretja, sense joguines i sense incentius. El guia no pot tocar al gos ni als obstacles, excepte de manera accidental

En la seva forma més senzilla, el circuit d’agility consisteix en un determinat nombre d’obstacles, on un jutge dissenyarà l’ordre que el gos haurà de seguir per així completar la prova conforme al reglament. El jutge marca els obstacles amb números que els guies (sense els gossos) han d’estudiar posteriorment, els han de recordar per a transmetre’ls després al gos, quan ambdós competeixin a la pista. Els errors en l’ordre del circuit dels guies s’acostumen a comptar de forma negativa, igual que els obstacles omesos o repetits innecessàriament (sigui culpa del gos o del guia).

[highlight4]Túnel cec Club Agility Lluçanès[/highlight4]

Els circuits són prou complicats perquè el gos no pugui acabar correctament sense direcció humana. Durant la competició, el guia decidirà les estratègies a seguir per dirigir al gos a través del recorregut, combinant velocitat i precisió ja que ambdues són igualment importants. Hi ha diverses tècniques que ajuden a compensar la possible diferència de velocitat humana i canina, força o debilitat entre els gossos i els seus guies.

clubagilityllucanes1

Normalment els gossos s’agrupen en diferents categories basades en la mida, les principals són la “Mini” (gossos tipus Schnauzer miniatura o els gossos rater valencià), la “Mitjana” o “Midi” (gossos tipus Cocker spaniel anglès, alguns gossos d’atura català que siguin menuts) i la “Estàndard” o “Gran” (amb gossos tipus Gos d’Atura Català, Ca de Bestiar…), els gossos d’edat avançada (amb problemes a les articulacions) sovint participen en la categoria Mini sense importar la mida del gos. Tots fan el mateix recorregut, amb els mateixos obstacles, però es modifica l’alçada dels obstacles de salt per a cada mida. També és habitual trobar la categoria “júnior”, on participen guies de menys de 18 anys.

Per a participar de forma professional en concursos nacionals i internacionals s’acostuma a demanar el Pedigrí del gos, però en les exhibicions i en els entrenaments de molts dels clubs hi solen participar tot tipus de gossos, encara que siguin mestissos o “petaners”. És un esport molt recomanat per a gossos amb un nivell de vitalitat alt. No es recomana per a gossos amb problemes d’articulacions, de circulació o respiratoris. Tampoc es recomana per a gossos molt feixucs o que es cansin amb facilitat.

L’agility va ser creat per l’ensinistrador caní Peter Meanwell a la primera meitat dels anys 1970. La popularitat i reconeixement d’aquest esport es deu a la seva presentació durant el Xou caní de Crufts el 1977, com una forma d’entretenir als visitants d’aquesta famosíssima exposició canina. El 1978, es va fer la primera presentació formal consistent en dos equips. L’acceptació del públic va ser total al grau que immediatament es va planejar organitzar una presentació a l’any següent. Aquesta vegada es van incloure tres equips. Ràpidament, aquesta disciplina en potència, va adquirir tants seguidors i admiradors que es va convertir en una activitat esportiva. El 1980, l’Agility va ser reconegut de forma oficial com a esport caní pel Kennel Club del Regne Unit.

L’Agility a Catalunya:

L’any 1992, la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya va accedir a inscriure el Club Caní Catalunya de Vilassar de Mar com el primer club esportiu d’Agility a Catalunya, deixant la porta oberta a que els demés clubs poguessin constituir-se com a clubs esportius. Ja a principis del 2002 eren catorze els clubs esportius inscrits al Registre d’Entitats Esportives de Catalunya, amb la qual cosa es va promoure la constitució de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility (UCECA).

Reconeguts oficialment, la UCECA en col·laboració amb la Secretaria General de l’Esport va organitzar el Primer Campionat Oficial de Catalunya, iniciant-se la competició el dia 20 d’octubre 2002 a la ciutat de Mataró.

Va prendre el relleu la Federació Catalana d’Agility (FCAG), inscrita i reconeguda oficialment el dia 26 de novembre de 2009. La FCAG es la primera Federació esportiva d’Agility de tota Espanya i Europa. El dia 9 de setembre de 2010 va començar el IX Campionat d’Agility de Catalunya, aquesta vegada ja com a Federació Catalana d’Agility.

L’agility és:

  • Aprenentatge
  • Salut
  • Esport
  • Diversió
  • Socialització,
  • Ensinistrament i educació
  • Equilibri emocional
  • Satisfacció de les necessitats d’exploració i activitat
  • … I sobretot obediència.
  • Satisfacció de les necessitats d’exploració i activitat
  • I sobretot obediència.

 

I és que l’agility és divertidíssim i té moltes repercussions positives en el benestar i comportament del gos, reforça moltíssim el vincle entre gos i persona, i perquè no dir-ho, també és salut i esport per la persona.

La base de l’agility és l’obediència i equilibri del gos. I al Club d’Agility Lluçanès treballem l’ensinistrament, la tolerància a la frustració, l’equilibri emocional, la satisfacció de superar els obstacles, i la motivació per fer-ho bé.

Qui pot practicar l’agility?

Qualsevol gos i persona que gaudeixin de bona salut.

En el cas de cadells en fase de creixement es pot començar a fent un suau “pre-agility”, treballant salts de molt baixa alçada, obediència, etc.

Què oferim nosaltres?

  • Agility per lleure: plantegem les classes i l’entorn per gaudir-ne. Som conscients que pel gos és una estona de joc, per passar-s’ho bé. I per la persona un moment d’esbargir-se dels problemes i gaudir del gos tot fent salut. A més a més animem a que els socis es relacionin entre ells i així, els socis que vulguin, poden fer pinya.
  • Agility com a eina de canoteràpia: L’agility requereix una bona comunicació verbal i gestual amb el gos, i la capacitat de fer front a diversos elements de concentració (amb l’actitud del gos, amb l’obstacle a superar, amb les indicacions donades, amb la gestualitat…).Pel gos suposa un esforç d’aprenentatge, concentració i superació de pors i inseguretats, però obté la recompensa dels elogis i premis del seu guia, i el poder practicar un “joc” molt divertit per ells.I per la persona suposa un esforç de paciència (tolerància a la frustració de no veure’s acomplerts els objectius immediatament), d’aprendre eines de comunicació eficaç amb el gos, i obté la recompensa dels seus esforços quan el gos comença a superar els obstacles d’agility
  • Tot plegat, suposa importants repercussions positives en el comportament, benestar i obediència del ca. I en la salut de gos i persona: com ara equilibri emocional i físic, alliberació d’elements endògens associats amb el benestar, autoestima, realització personal. etc.