Ca de Bestiar


Quissons disponibles

Fotos i informació dels cadells que actualment tenim disponibles.

Llegir més

Els nostres gossos

Fotos i informació detallada sobre els nostres gossos.

Llegir més

Qui som?

Ens apassiona el nostre treball tant a nivell d'ensinistrament i etologia com criant gossos. Anys d'experiència ens avalen.

Llegir més

Com el de moltes altres races canines l’origen del ca de bestiar, no és del tot clar. La hipòtesis més acceptada és que l’antecessor d’aquesta raça és el Ca Alà. Gos que arribà amb el rei català en Jaume I, a principis segle XIII, quan va conquerir Mallorca i el conjunt de les Illes Balears del domini musulmà. I és que segons les cròniques, les tropes d’en Jaume I van entrar a Mallorca amb un tipus de gos anomenat ca alà. Tanmateix no és clar si el gruix més important d’exemplars d’aquest tipus de gos va entrar durant la conquesta, o si bé, va ser durant el repoblament de les Illes Balears amb persones majoritàriament de la regió gironina del Principat de Catalunya.

Independentment de si va ser uns anys abans o després, sembla ser que el ca alà es mesclà amb els gossos mallorquins d’aquella època, formant un gos més petit i menys ferotge.

Però el què segurament més va determinar la formació del ca de bestiar actual, va ser la selecció, durant segles, de pastors i foravilers mallorquins, que van anar forjant un gos ideal per la guarda i defensa de les llars i finques. Així també, tal i com el seu nom indica, el ca de bestiar es va seleccionar per tal de ser un gos de pastor de tot tipus de bestiar, inclòs l’aviram!

Les primeres descripcions morfològiques daten del segle XIX. I a la dècada dels setanta del segle XX es va començar la seva selecció i cria controlada, i ja l’any 1980, el Club del Ca de Bestiar va redactar l’estàndard de la raça per fixar les característiques pròpies d’aquest gos i així poder tenir una referència vàlida tant per a la valoració, com per a l’assessorament en la reproducció, tasca fonamental per la seva recuperació i fixació de trets propis.

L’estàndard va ser acceptat per la RSCE i també reconegut pel màxim organisme mundial: la Federació Cinòfila International (FCI), al 1982 amb el num. 321, classificant-lo com a grup 1, races de pastor.

ORIGEN: Illa de mallorca.

UTILITZACIÓ: 

Ca de pastor, guarda i defensa. 

CLASSIFICACIÓ  FCI:  Grup 1er. Secció 1ª Cans de pastor.
_________________________________________

 Introducció. Breu resum històric.

És un ca originari de l’illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a ca de pastor per a tot tipus de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de les possessions. Si bé desconeixem el moment de la seva arribada, algunes suposicions apunten que va venir o bé amb la conquesta del rei Jaume o poc desprès d’aquesta, i al llarg de segles els pastos i foravilers mallorquins li conferiren unes característiques molt pròpies i diferencials no tan sols d’altres cans illencs, sinó també del seus veïnats de la rodalia Mediterrània.

A la dècada dels setanta es va començar la seva selecció i cria controlada, i ja l’any 1980 es va redactar l’estàndard per fixar les característiques i poder tenir una referència vàlida tant per a la valoració com per a l’assessorament en la reproducció, tasques duites a terme pel Club del Ca de Bestiar i que ha suposat una peça fonamental per a la seva recuperació. Aquest prototipus racial va ser acceptat per la RSCPFRCE(Real Sociedad central para el Fomento de las Razas Caninas en España) i també reconegut pel màxim organisme mundial: la Fédération Cinofile Intertational (FCI) dia 13 de setembre de 1982 amb el núm. 321 classificant-lo com a grup 1er. Secció 1ª Cans de pastor.

Morfologia 

1. Aspecte general

És un ca de mida grossa, sense exagerar, que presenta diferències accentuades entre els mascles i les femelles. De perfil quasi rectilini, lleugerament corbat (subconvex). Són tan llargs com alts, encara que les cusses poden esser un 3% més llargues que la seva alçària fins a la creu o goles. És totalment negre o negre extremadament àgil. Amb pèl curt o llarg, quasi si extingit el de pèl llarg.

2. Proporcions importants

Alçària al golès = Alçària a la gropa

Alçària al galès = longitud del cos (Mascle)

Alçària al golès+3 per 100= longitud del cos (Femelles9

Longitud de la cara= longitud del crani

Longitud del cap = longitud del coll

Longitud de la coa = fins a les garres

Longitud de l’orella = fins el llagrimer de l’ull més proper

3. Caràcter i funcions

Ca de pastor, guarda i defensa, de gran noblesa, intel·ligent, dòcil i afectuós; ca d’un sol amo, accepta amb dificultat les atencions d’estranys. És valent i baralladís amb altres cans, encara que és molt tímid i reservat en la seva joventut.

De la seva fidelitat se’n conten coses tan extraordinàries com arribar a morir per l’amo.

4. Cap

De perfil lleugerament triangular, vist dorsalment és més ample en la seva part superior que en la inferior. És gran i voluminós, ben modelat i proporcionat al cos. Massís però no pesat, no pot ser mai de tipus mastí (molosoide). El perfil de la cara és paral·lel al perfil del crani. Eixos craniofacials lleugerament divergents. La longitud de la cara ha de ser igual a la longitud del crani. La longitud del cap ha de ser igual a la longitud del coll. Depressió Frontonasal marcada en suau davallada, sense brusquedat.

Crani: és el perfil recta. L’amplària es lleugerament superior en 1,2 per 100 a la llargària. Té un solc que neix enmig de les celles i puja fins al primer terç del crani. Al clotell, té la cresta occipital marcada.

Cara: Ampla, més bé forta, no ha de ser en punta, però si que ha d’augmentar la seva alçària i amplària a mida que s’acosta als ulls. El perfil de costat és una mica corbat (subconvex). El perfil de les barres ha de ser recte.

Nas: Humit, fresc, negre i gros, amb oronells amples, no xapat. No ha de tenir clapes d’un altre color.

Dents: molt blanques, ben desenvolupades i ben col·locades, tanquen en tirosa (encaixen les superiors per davant de les inferiors amb la boca closa). Els incisius extrems superiors fan vertadera presa amb els claus inferiors. Els molars extremadament desenvolupats.

Ulls: de mida mes bé petita, esbiaixats, ni prominents ni enfonsats, no molt separats l’un de l’altre. De color de mel garrova o tonalitat avellana. Centrats, oblics i vivaços. D’expressió enigmàtica, amb mirada intel·ligent i trista a la vegada, en la qual s’hi pot observar una certa desconfiança.

Pipelles: fines, negres, ben aferrades als ulls.

Depressió Frontal-nasal: Marcada però no brusca, en suau davallada.

Orelles: triangulars, caigudes en naturalitat al costat del cap, més aviat petites en relació al cap, la punta d’una orella arriba fins al llagrimer de l’ull del mateix costat. Un poc mes gruixades i lates de inserció o naixement.

En normal posició normal, les te doblegades i caigudes , un poc separades de la cara encara que les plega molt sovint cap enrere (en rosa). En atenció, les dirigeix cap endavant sense el doblec transversal sobrepassi el pla superior del crani. En aquesta posició l’orella passa d’un pla paral·lel al cap a un pla perpendicular

5. Coll

Massís, musculat i fort. Proporcionat al cap i al cos. Un poc gruixut i sense gorga. Cilíndric encara que na mica més gruixut cap al cos . La Pell és dura i elàstica, ben aferrada al coll a la part superior i lateral, i més desferrada a la part inferior.

Proporcions: la llargària es igual a l’amplària del pit. El perímetre, pres en la seva meitat, és lleugerament inferior al doble de la seva longitud.

6. Tronc

Cos robust, molt ben proporcionat, fa la impressió de la fortalesa i agilitat al mateix temps.

Línia Superior (esquena) recta, horitzontal, mai ensellada.

Llom ample i potent .

Golès marcat i com a mínim de la mateix alçària que la gropa. Entre els espatllons és fort i ample.

Pit i tòrax ample i alt, arribant  com a màxim a l’altura del colze i d’una amplària igual o aproximada a la longitud del coll. Bastant profund i no prominent, amb la quilla un poc pronunciada.

Costelles arquejades, ni planes ni bombades.

Línia Inferior (ventre i costats) mitjanamentvoluminosos i lleugerament recollits, mai no de tipus llebrer, ni tampoc descendent que es confongui ( el ventre ) amb la post del pit. Una mica estilitzat, ha de fer la impressió d’agilitat.

Gropa un poc redona, ampla, potent, musculada. NO pot ser prominent ni caiguda, ja que la part superior ha d’estar a la mateixa alçària que els golès. La seva amplària entre malucs (interilíaca) ha de ser igual a la longitud de punta de maluc fins a punta d’anca (ileoisquiàtica).

7. Coa

D’inserció horitzontal i secció circular, més bé gruixada en el seu naixement. A una distància de 8cm de la seva base, torna aplanada a la part inferior devers 10cm, per retornar llavors a la secció circular que minva de gruix fins a la punta. D’una longitud que ha d’arribar al garró, i en tot cas que no fregui a terra. No ha de tenir mota o plomall en els de pèl curt, encara que s’autoritza, si és lleuger, en els exemplars vells. En els de pèl llarg ha de tenir plomall o mota abundant i llarga.

El posat de la coa en repòs ha de ser caiguda o lleugerament corbada cap a fora, fregant lleument els garrons; en canvi en acció ha de ser ondulant i aixecada més de l’horitzontal en forma de falç, sense que estigui enrevoltillada.

8. Membres anteriors

(part devantera). Vists en conjunt són forts i ben aplomats, de front i de perfil són paral·lels entre si i perpendiculars a terra.

Espatllons oblics i forts. Braç d’igual longitud que els espatllons.

Colzes ben aferrats al tòrax. Avantbraç vertical, fort llarg i dret.

Travadors curts i lleugerament inclinats.

Mans quasi de llebre, una mica més curtes i amples amb dits semialts, semiarquejats i junts. Ungles arquejades, fortes i negres i palpissos durs i negres, sense membrana interdigital accentuada.

Angle Escapulohumeral  (braç)  115º

Angle Humeroradial  (colze)  130º

9. Membres posteriors.

(part trasera). Musculats i forts ben aplomats.

Cuixa: forta i musculada amb relleu muscular atenuat.

Cama llarga i potent.

Garra: ben marcada, d’angulació oberta 135º, la seva alçària és una mica inferior a 1/3 de l’alçària al golès.

Peus: quasi de llebre, no aplanats, una mica més eixancats que les mans. Dits semiarquejats i junts amb ungles arquejades, dures i negres. Sense membrana interdigital accentuada. Palpissos durs i negres. Poden tenir o no esperons.

Angle coxofemoral  (ballador de l’anca)  115º

Angle femorotibial  (genoll)  130º

10. Marxa

Quan camina ha de transmetre una sensació d’elegància i fermesa a la vegada. El trot és a dues cames diagonals, decantant lleugerament el terç posterior respecta a l’anterior. El galop és franc, rústic i ràpid amb les extremitats posteriors ben separades quan les posa a terra. També és el pas preferit i el més emprat per fer feina.

11. Pell

Elàstica, sense arrugues, dura i gris clar.

12. Capa

12.1   Pèl

És de pèl curt i aferrat a la pell, suau, dur i fi. De 1,5 a3,5 cm de llargària damunt el llom. Presenta un subpèl o pelussa molt fina i ben aferrada a la pell. Els exemplars de pèl llarg el poden tenir ondulat en el llom i encara més llarg a la mota de la coa, punta de les orelles i part posterior de les cames. En tot cas haurà de ser suau, dur i bastant fi. Cal afegir que els exemplars de pèl llarg (caràcter recessiu) són cada vegada més escassos, quasi extingits.

12.2    Color

L’unic color acceptat es el negre, en les seves varietats d’atzabeja (negre carbó), mat (apagat) i pegos (rogenc). S’accepta el blanc tan sols en el pit en forma d’estel o bé davall el coll en forma de corbata fina, i davall mans i peus. Despuntuarà segons es pugui veure més o menys en els dit i ungles.

El color mes apreciat és l’atzabeja absolut. Les altres varietats puntuen menys.

13.   Talla i pes

Alçària al golés.  Entre els 66 y 73 cms als mascles i de 62 a 68 cms a les famelles. 

Pes. Al voltant de 40 kgr. els mascles 1 de 35 kgr. les famelles.

14. Defectes

14.1 Greus (no poden obtenir qualificació d’excel·lent)

Cans que baven. Orelles molt dretes en repòs, molt grosses, molt separades de la cara. Coa enrodillada ventre molt recollit (tipus llebre). Taca blanca del pit massa grossa. Tots els dits d’un peu blancs. Claus tallats. Manca de 2 premolars.

14.2 Eliminatoris

Mascles esclavons (monòrqids o criptòrquics) o sanats. Exemplars amb Enognatisme o Prognatisme (superior o becut inferior o bif). Cans que no siguin de color negre; que tenguin una mà o un peu blanc o d’un altre color. S’accepten el colo blanc en el pit i molt poquets pèls blancs al ventre, pixador o punta de la coa que si bé no desqualifiquen despuntuaran  bastant. No resten puntuació els pèls blancs com a conseqüència de ferides o pèls blancs a la cara propis de l’edat. Els dits blancs dels peus no desqualifiquen, a no ser que l’animal ells tengui tots d’aquest color; en canvi, sí que desqualifiquen si n’existeix tan sols un de blanc o d’un altre color a les mans.

Mascles adults de menys de 30kg i femelles adultes de menys de 25kg, o bé animals que respectant aquestes xifres estiguin molt prims o molt grassos.

Exemplars molt ensellats (es té tolerància amb les femelles prenyades). Alçària al golès superior als 73cm en els mascles i superior els 68cm a les femelles. Exemplars massa curts o massa llargs en proporció al seu cos o que tenguin la gropa aixecada més d’un 3 per 100 de la seva alçària de la creu.

Cap de mastí molt ample i pesat o cap de ca llebrer, llarg i estret amb depressió frontonasal poc pronunciada o nas rosat o blanc.

Exemplars que tenguin les orelles amputades, dretes en acció o quasi dretes en repòs. Coll amb doble gorga; més gruixut a devora el crani que en la seva base;més llarg d’un 10 per 100 que la longitud del cap (de la punta del nas fins a la cresta occipital).

Ulls de colors diferents l’unt de l’altre, o que no siguin de tonalitat avellana.

Coa molt gruixuda o de la mateixa gruixa a la base fins a la punta; excessivament llarga que toqui a terra. Coa amputada o que li faltin 2cm per arribar al garró. Que tengui plomall o mota llarga en els de pèl curt o no el tengui en els de pèl llarg.

Font de l’estàndard: Web Club del Ca de Bestiar