Com ho fem?

La nostra filosofia i objectius de cria

l’Àngel Casellas i l’Hort des Lluçanès al Pantà de Sau (Osona)

L’Àngel Casellas i l’Hort des Lluçanès al Pantà de Sau (Osona)

El nostre emblema de cria és l’afix reconegut per la Federació Cineològia Internacional (Fédérationa Cynologique Internationale) “des Lluçanès” . Afix present al nom oficial de tots els gossos que han nascut a casa des del maig del 2007. I és que en aquesta data ens vam canviar d’afix, per tenir-ne un que fos més lligat al territori, com és del “des Lluçanès”. Abans se’ns identificava amb l’afix “de Graselles”, nascut el maig de l’any 2003 amb la pertinent inscripció a la rsce amb el número 011410 reconegut per la FCI. El registre va coincidir intencionadament amb la nostra primera cadellada amb pedigrí a l’any 2003.

l’Auca i l’Àngel sota el monument al Gos d’Atura Català de Castellar de N’hug

l’Auca i l’Àngel sota el monument al Gos d’Atura Català de Castellar de N’hug

Sobre la nostra filosofia de cria, volem deixar ben clar, i ben remarcat, que no tenim una “granja de gossos” com algú pot pensar. Els nostres gossos ens els estimem i els disfrutem. Viuen en un entorn enriquit ambientalment i afectivament. Ens n’emportem, sempre que podem, allà a on podem. Gaudim quan els veiem gaudir, patim si els veiem patir. Perquè som sobradament conscients que es tracta d’éssers vius, d’animals domèstics; de gossos que els hi és de gran importància la relació social. Per la qual cosa som de l’opinió que no n’hi ha prou només amb tenir-los amb un estat d’higiene i salut física impecable, sinó que també necessiten, com les persones, l’afecte i la relació amb altres gossos i, sobretot, amb les persones que identifiquen com al seu “amo” o mestressa. El vincle efectiu és importantíssim pel nostre criteri.

l’Àngel amb la Dènia, la Guixa i l’Hort des Lluçanès

L’Àngel amb la Dènia, la Guixa i l’Hort des Lluçanès

D’altra banda, també volem subratllar que les característiques físiques no són l’únic criteri pel qual seleccionem els encreuaments i els progenitors, sinó que el caràcter “familiar” i l’instint pel treball, el fet que un gos hagi treballat amb bestiar o en sigui descendent directe, té un pes molt important.

hortimalla

Gossos d’atura des Lluçanès tranquil·lament sota els peus de l’Àngel

Un dels motius principals per criar Gos d’Atura Català és el de difondre i sumar el nombre d’exemplars de la nostra raça, principalment al Principat de Catalunya i a la resta dels Països Catalans, però també a d’altres països d’Europa i món. Volem ser un suport, un puntal, al costat d’altres criadors i amants de la raça, per la supervivència present i futura del Gos d’Atura Català típic i bell a la vegada, autèntic i amb predisposició instintiva pel treball, tant pel de pastor, com per altres utilitats presents i futures que ja se li ha trobat i se li trobarà a les nostres races autòctones.

Volem reivindicar, protegir i defensar la rusticitat i els trets típics de la nostra raça. Tanmateix el nostre objectiu és que els nostres gossos guardin l’equilibri en les seves característiques físiques i comportamentals. És a dir, mantenint i primant el caràcter i aparença rústica, però sense deixar de banda la gran bellesa i sociabilitat que caracteritzen el Gos d’Atura Català.

boletadaangel

A buscar bolets!

Gos d’Atura Català, molt més que un gos! : reivindiquem, protegim i defensem el fet que el gos d’atura català és la raça autòctona de Catalunya i dels Països Catalans. Part del nostre patrimoni cultural viu, al costat de la resta de bestiar autòcton i races canines autòctones: el Ca de Bestiar, el Ca Eivissenc, el Gos Rater Valencià…

Acceptem i defensem el Club del Gos d’Atura Català com a màxima autoritat institucional del Gos d’Atura Català. I acceptem i ens acollim a l’Assocació Canina Unió Cinòfila de Catalunya en l’àmbit administratiu caní, d’exposicions i concursos a nivell català. I a la FCI a nivell mundial.

Som una família que durant molts anys ens havíem dedicat professionalment al bestiar i, amb menys mesura, a l’agricultura. Però cal destacar que, des de l’any 1985 fins al març de l’any 2006, vam treballar amb vaques amb mètode extensiu (en ramat). Estem parlant d’un grup de poc més de trenta vaques de races Pirenaica i Bruna dels Pirineus ; un parell de “torus” de raça Blonde d’Aquitània, i els respectius vedells que ens naixien d’aquest encreuament.

Cada matí trèiem les vaques del tancat per portar-les a pasturar a les zones forestals i de pastura dels voltants. I cada vespre les recollíem i les tornàvem a tancar. I tot i que teníem gossos de -més o menys- raça gos d’atura alemany, aquests no ens ajudàvem gaire en aquesta tasca, sinó més aviat al contrari. Però un bon dia, ens sembla recordar que a l’any 1993, vam adquirir un cadell que més o menys era de la nostra raça d’atura: de gos d’atura català. A la qual se’ns va acudir posar-li un nom molt original : Tura.

tura_mimis_anna_i_jo
L’Àngel i l’Anna Casellas, de marrecs, Sota l’atenta mirada de la Tura (Gos d’Atura), ensenyant a una Euga a estirar-se.

La sorpresa fou que, a l’hora de manar el ramat, la diferència entre els nostres gossos -gos d’atura alemany- i la Tura, era grandiosa. Molt més del que ens havíem imaginat i del que ens havien explicat. A partir d’aquells moments fou quan ens vam començar a interessar seriosament per aquesta raça.

D’aquella època en recordem especialment quan vam veure, en una revista, una foto d’un gos d’atura català autèntic : en Ch.Cadí d’Espinavessa . Tot ignorant que, al cap d’uns anys, tindríem algun descendent d’aquest magnífic gos.

cadi

Cadí – Gos d’Atura Català

Uns anys després, malauradament, en una excursió en cavall -a les quals la Tura sempre ens hi acompanyava- ens la van atropellar, provocant-li la mort. Això ens va entristir moltíssim, ja que era una gossa que es feia estimar molt, i també era molt treballadora i companya de fatigues.

De seguida vam pensar que havíem d’adquirir una altra gossa d’atura català pel treball amb les vaques, ja que un cop estant-hi acostumats, ens costava renunciar a la gran ajuda de la Tura. Però aquest cop amb una petita gran diferència: i és que a la mateixa revista a la que vam veure en Cadí també se’ns hi explicava que el gos d’atura català estava sortint del perill d’extinció gràcies al gran esforç que havien fet unes quantes persones recuperant-la. Aquesta situació de la raça sumat a que ja teníem la consciència del gos d’atura català com a raça autòctona del nostre país (en aquell moment no coneixíem la resta de races autòctones dels Països Catalans, o si les coneixíem no sabíem que ho eren) vam acordar fer un esforç econòmic per comprar un gos d’atura català amb pedigrí (fins a aquell moment mai havíem tingut gossos amb papers ) per posar el nostre granet de sorra a la supervivència i difusió de la nostra raça. I va ser així com, a l’Exposició Canina Estatal de Vic -ens sembla recordar que fou al 1997- vam conèixer l’Agustí Tonietti, de l’Afix d’Espinavessa. Uns mesos després el vam anar a veure a casa seva per adquirir-li un cadell. Si fos ara probablement ens haguéssim quedat una gossa amb el pèl de color negre i foc, o qualsevol altre color fosc, colors que actualment ens agraden especialment; però en aquells moments la volíem de color sorra, ja que era el color de la Tura.

Així, va ser com, al març de 1998, vam adoptar la nostra primera gossa d’atura català amb papers : l’Auca d’Espinavessa, filla de la Lasi i en Ch Gip d’Espinavessa.

L’Auca vigilant les vaques des de la pala posterior del tractor

El resultat fou que, altra vegada, el caràcter i instint del gos d’atura català ens va sorprendre gratament. Doncs ens atrevim a comparar que l’Auca va resultar ser millor gossa pastor i millor companya, fins i tot, que la Tura. Tanmateix, mirant la seva genealogia no ens hauria pas de sorprendre, ja que era una digna descendent dels gossos recuperats del seu treball al camp amb l’objectiu de reproduir-los tot seleccionant per fixar trets i sumar el nombre d’exemplars típics de la raça sense perdre, ni oblidar, el motiu de la seva selecció històrica: el treball.

Al cap d’un parell d’anys, vam prendre la decisió de tenir la parelleta per tal de ja no només tenir un exemplar de gos d’atura català, sinó també a col·laborar modestament amb la cria perquè altres persones, especialment la gent de les nostres contrades, també tinguessin gossos d’atura català. I així va ser com vam anar a buscar un altre gos a ca l’Agustí: en Bram d’Espinavessa, fill de la Grey i en Ch Blat d’Espinavessa . Era un magnífic gos de color negre. A través d’ell ens vam començar a interessar per les exposicions canines, les quals entenem no com a exposicions de bellesa, sinó com a ens on es valora la tipicitat i morfologia d’un exemplar d’una raça. Per tant, pel prestigi cinòfil de la raça considerem les exposicions canines com a un element més de difusió on creiem que és just i necessari que el gos d’atura català també hi sigui present, especialment a Catalunya.

I així fou com a l’Exposició Internacional de Girona ens vam sentir orgullosos que en Bram quedés com a Millor Cadell de raça. Per qüestions de disponibilitat, i motivació, no ens vam presentar a Millor Cadell del “Grup I (gossos pastor)”

En aquest punt és on vam tenir una de les experiències més dures que havíem tingut fins aquell moment amb la relació amb el gos d’atura català, ja que, just a la setmana que l’Auca estava en zel, un accident rural va provocar que en Bram se’ns morís, a l’edat d’un any i mig, i sense haver-ne tingut descendència. I és que tot i que sabíem que la possibilitat que l’Auca estigués prenyada era remota, ens hi vam aferrar fins que, en menys de dos mesos, la crua realitat va acabar amb les nostres esperances tot fent-nos veure que no tindríem la balsàmica experiència de, almenys, tenir cadells d’en Bram. Dels quals, tenint en compte les circumstàncies, com a mínim ens n’haguéssim quedat un mascle i una femella perquè, insistim, era un gos molt i molt típic i amb una genealogia que també era extraordinària. Però no va poder ser…

Malgrat tot, vam tirar endavant i ja amb una mica més de noció de ser futurs criadors, a principis del 2001, vam adoptar, també a Espinavessa, en Jep d’Espinavessa , fill d’en Cric i la Canya d’Espinavessa. Gos de característiques semblants a en Bram (especialment de mida, moviment i energia) encara que amb un altre tipus de pèl i, a més, que en Jep és de color sorra, i en Bram era negre.

Jep – Gos d’Atura Català

Jep – Gos d’Atura Català

El 2002 en Jep ens va donar l’alegria d’aconseguir el títol de Jove Campió de Catalunya’02, a més de ser el primer semental, amb permís d’en Bram, de l’afix de Graselles, i posteriorment, des Lluçanès.

Passant bons i mals moments hem arribat fins al dia d’avui, moment en el que considerem que ens hem consolidat com a criadors, i sobretot moment en el que estem molt orgullosos de les característiques dels nostres gossos. Així, intentem gaudir del present i mirem el futur amb optimisme i convenciment que la base que tenim en els nostres gossos, és, pel nostre criteri, immillorable per tenir, també de cara al futur, gossos ben típics, bells, equilibrats i amb instint.

L’Hort des Lluçanès i la Malla des Lluçanès descansant tranquil·lament al costat del sofà.

L’Hort des Lluçanès i la Malla des Lluçanès descansant tranquil·lament al costat del sofà.

Volem recalcar que actualment ja no treballem directament amb bestiar extensiu. Tanmateix, els nostres gossos continuen vivint en un ambient rural amb contacte directe -encara que ja no pas treballant-hi- amb ramats i bestiar en general, i amb el bosc, en el sentit ampli de la paraula. Elements que creiem molt importants per tal que els nostres gossos d’atura català i cans de bestiar estiguin socialitzats i estimulats mínimament per desenvolupar les seves característiques de gos d’atura, i així els nostres cadells puguin ser destinats, amb èxit, al treball. D’altra banda, la nostra relació familiar fa que també siguin gossos molt sociabilitats amb les persones; esdevenint ideals, també, per ser un simpàtic i intel·ligent nou membre d’una família , sigui rural, urbana i/o entremig.

La Murla des Lluçanès i el seu pastor Jesús, al Concurs de Ramat de Campllong’13. On van guanyar el concurs de ramat, i el Gos d’Atura Català més típic del concurs

La Murla des Lluçanès i el seu pastor Jesús, al Concurs de Ramat de Campllong’13. On van guanyar el concurs de ramat, i el Gos d’Atura Català més típic del concurs

D’altra banda, la nostra professió en etologia de gossos i gats, educació canina i ensinistrament en positiu considerem que aporta coneixements i experiència extremadament útil pel correcte i equilibrat desenvolupament dels “gossos de casa” i “els fills de casa”, així com el seu benestar.