El Ca Eivissenc

Història

Com en moltes altres races canines, l’origen d’aquesta raça no és del tot clar. Tanmateix, la teoria més acceptada és que el ca eivissenc prové de l’Egipte. Segurament portat a l’Illa d’Eivissa pels cartaginesos o els fenicis en les seves visites pels països de la mediterrània com a pobles amb llarga tradició comercial. Des d’Eivissa es va extendre a la resta de les Illes Balears, i no se sap ben bé com, es va extendre per la resta dels Països Catalans. Ja que com el seu estàndard mateix indica: “(…) aquesta raça és originària de les illes de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Es coneix amb el nom d’origen de Ca Eivissenc, abunda bastant a Catalunya, València, Rosselló i Provença (…)”. Aquesta realitat suposa que la raça canina que abarca tots els Països Catalans sigui el ca eivissenc; per tant, es pot considerar que és la nostra raça canina autòctona de la nació completa.

Així, tenim que segurament el ca eivissenc prové d’Egipte, i la morfologia actual de la raça segurament va ser moldejada per l’activitat en la que està vinculada aquesta raça, la caça sense escopeta, “a barres”, que se’n diu.

El Ca Eivissenc

El Ca Eivissenc

Estàndard

L’estàndard actualment en vigor data del 26 de maig de 1982 i està aprovat per la RSCE i per a la Federació Canina Internacional (FCI), amb el número 89. Està classificat internacionalment en el grup V de cans de tipus spitz i en la secció 7 de tipus primitius, cans de caça sense proves de treball. La raça està reconeguda en les societats canines més importants del món com són les següents:
-Continental Kennel Club
-Fédération Cynologique Internationale
-American Kennel Club
-United Kennel Club
-Kennel Club of Great Britain
-Canadian Kennel Club
-National Kennel Club
-New Zealand Kennel Club
-The Ibizan hound Club of United States of America
-Australian National Kennel Club

Descripció del ca, segons l’estàndard:

“I.- Aspecte general i caràcter.
a)Descripció: aquesta raça és originària de les illes de Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Es coneix amb el nom d’origen de Ca Eivissenc, abunda bastant a Catalunya, València, Rosselló i Provença, i és conegut en aquestes regions amb els noms de Mallorquí, Xarnelo, Mayorquais, Charnegue, Charnegui i Chien de Balears. Possiblement foren duts a aquestes illes pels fenicis, els cartaginesos, i possiblement pels romans; és doncs, un tipus primitiu i rústic, és una de les races més antigues que existeixen i poden veure’s dins les tombes dels faraons i museus. Els primers indicis són del 3.400 aC.
b)Alçada.- de 66 a 72 cm per als mascles i de 60 a 67 cm per a les femelles, sense ser molt exigents, ja que de mesures aproximades se’n poden acceptar sempre que siguin proporcionades i estètiques.
c)Utilització.- S’empra sobretot per a la caça del conill sense escopeta, de dia i de nit, perquè l’aixequen fàcilment, fins i tot en llocs de molta vegetació, a causa de la finor del nas. Se serveix més del nas i de l’oïda que no de la vista. Amb la seua agilitat i astúcia, prest agafen la peça, sobretot si cacen junts un parell de cans. Quan un ca mostra una peça, els altres l’envolten a certa distància esperant-la. Només glapen quan saben on és. També s’utilitza per caçar llebres i caça major. Són bons cobradors. Per formar colles s’empren normalment femelles, ja que els mascles no s’ajuden caçant i són molt aferradissos.

II. Cap
a)Descripció general.- Cap llarg, estret, en forma cònica truncat arran de la base. Molt sec. Més bé petit en relació al cos. La longitud de la punta del nas fins als ull és la mateixa que entre aquest i l’occipital.
b)Crani.- Dolicocèfal, llarg i acopat. Os occipital prominent. Front estret i pla, depressió fronto-nasal poc definida.
c)Morro.- Prominent, sobresurt de les mandíbules inferiors. És estret i llarg. De color de carn, harmonitzant amb el color del pelatge.
d)Nas.- Lleugerament convex. Color de carn. Els oronells ben oberts.
e)Llavis.- Prims, recollits, de color carn.
f)Dents.- Perfectament col·locades, blanques. Encaixant les incisives superiors per davant les inferiors.
g)Ulls.- Oblics, petits i de color d’ambre clar més o manco intens, segons el color del pelatge. De mirada poc noble, molt intel·ligent, tímida i desconfiada.
h)Orelles.- Sempre dretes. Dirigides cap endavant, cap als costats horitzontalment o cap enrere. Són molt mòbils. El centre de la base de les orelles està situat en el mateix nivell que els ulls. En forma de romboide, allargat, truncat a un terç de la diagonal major. Fines sense pèl a l’interior. De grossària mitjana.

III Coll
a)Molt sec, tant en la part inferior com en la superior. La longitud és d’una quarta part de la llargària del cos. Una mica engallat i musculat. La pell del coll és tensa, llisa, sense gorga. El pèl sol ser més llarg i dens a la zona inferior.

IV Cos

a)L’aspecte general del cos és simètric, subconvex i miglini. És més llarg que no alt. L’esquena dreta, llarga i flexible. Llom voltat no gaire ample, molt fort. La gropa obliqua, estreta, amb músculs forts i ossos marcats. Costellam aplanat. Centre recollit.

V Coua
a)D’inserció baixa. Passant entre les cuixes ha d’arribar a l’espinada. Més gruixada d’arrel, va tornant més prima cap a la punta. Caiguda en repòs, quan està en acció la du com una falç més o menys tancada. És preferible que no la dugui ni dreta ni caragolada damunt el llom.

VI Extremitats anteriors
a)Allargades. Molt juntes. Ben aplomades. Espatló oblic i fort. Braç molt llarg, dret i fort. Colzes destacats. Avantbraç a l’extrem inferior. El carp gruixat i ben dret.

VII Extremitats posteriors
Ben aplomades. Les cuixes llargues, formes, magres i amb la musculatura aplanada. Urpa molt llarga i eixuta. Garró molt manifest.
a)Peus.- Llargs i estrets, de llebre, ben poblats de pèl entre els dits. Ungles fortes i normalment blanques. Palpissos molt durs.
b)Marxa.- Trot en suspensió, alçant molt les mans i el galop molt veloç i àgil.
c)Pell.- Estirada, ben aferrada al cos. De color rosat, segons el color de la capa.
d)Pèl.- Curt, cerrut o llarg. El pèl curt és fort i lluent. Els cerruts tenen el pèl aspre, atapeït, més curt en el cap i orelles, més llarg a les cuixes i coua, la barga és molt apreciada. Els de pèl llarg el tenen suau, amb una longitud envers 5 cm amb el cap molt poblat.
e)Color.- Blanc i roig. Unicolors blanc o roig. El pèl pot tenir una tonalitat més apagada que no el roig viu del pèl ras

VIII Defectes
a)Greus.- Orelles caigudes. Manca d’un premolar. Cap curt i ample. Depressió fronto nasal molt marcada. Colze cap a fora. Costellam bombat. Mans i peus cap a fora en la marxa.
b)Eliminatoris.- Prognatisme. Crani escalonat. Orelles doblegades o caigudes. Ulls foscos. Pit poc definit. Extremitats anteriors separades. Gropa ampla. Cuixes rodones i amples amb venes abultades. Pigmentació marró o pintes negres”.