Per ensinistrament entenem el procés en el qual ensenyem al gos a fer unes determinades coses.

Per exemple: a venir quan se’l crida, a seure, a estar-se quiet, a pujar al cotxe… O coses més sofisticades com: portar el diari, anar a buscar el refresc a la nevera, encendre o apagar un llum, fer-nos un petó a la galta…

I per educació entenem el procés en el que ensenyem al gos “què està bé” i “que no ho està”.

És a dir, com fer les necessitats a fora, a no enfilar-se a sobre per tenir atencions, no demanar menjar de taula, etc.

Quan es dóna el cas que algunes conductes indesitjades es repeteixen i/o fins i tot es generalitzen o s’intensifiquen, és quan hem d’aplicar la modificació de conducta en positiu. És a dir, indicacions i pautes en positiu per tal de recompensar les conductes desitjades del gos, i alhora, ignorar i/o interrompre les indesitjades.

D’altra banda, quan el problema de conducta ja és més greu, com ara problemes d’agressivitat, pors… Ens recolzem en el contracondicionament (el que abans era associat com a “negatiu” condicionar positivament al gos perquè ho percebi com a “positiu” o “neutre”) i desensibilització (que no sigui extremadament sensible als estímuls que li causen una reacció “negativa”. És a dir, que no li causin impacte i els percebi com a elements “normals” i quotidians. Sense perill o competència).