L’interessantíssim estudi sobre el comportament caní

Colònies Estiu Mainada 2018 - Canoterapia

El 1959, Dimitry Belyaev va iniciar un estudi impressionant i súper interessant relacionat amb el comportament caní. En aquest cas, estava realitzat amb guineus.

El que van fer va ser començar a seleccionar els progenitors de les futures generacions segons els seus trets comportamentals. És a dir, els que eren més sociables i afables passaven a reproduir-se a la següent generació.

El resultat d’aquesta metodologia va suposar que, en poques generacions, aquestes guineus, originalment esquerpes i fins i tot agressives, s’anessin tornant més afables i sociables amb les persones. Demostrant, d’aquesta manera, que no es pot menystenir la importància de la predisposició genètica en el comportament.

D’altra banda, però, hi va haver un resultat potser encara més sorprenent. En els canvis comportamentals d’aquestes generacions, s’hi van sumar canvis físics: orelles caigudes, taques blanques, morro més curt… És a dir, seleccionar només trets comportamentals anà lligat a canvis físics no cercats. Això, realitzat amb guineus i en poques generacions de forma experimental, és el que es creu que va fer la humanitat amb la “domesticació dels llops” i que explica, en part, les diferències físiques entre els gossos i els llops.

I actualment, després de 50 generacions experimentals amb guineus, els científics que continuen amb els estudis de Belyaev, detallen quin són aquests trets físics que es relacionen amb un comportament sociable.

Us enllacem l’estudi aquí: http://www.pnas.org/content/early/2018/09/17/1800889115

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *