Període de socialització primera fase

Article publicat a la revista Mésosona
L’Educació i el comportament del gos 
3Període de socialització, primera fase
  Tot i que el període de socialització (PS) comença a les 3 setmanes de vida i acaba als 3 mesos d’edat, és tant important i complexa aquesta etapa pel futur comportament del cadell que la dividirem en dues: de les 3 a les 7-8 setmanes d’edat, on el cadell encara ha d’estar amb la mare i els germans, i en el proper article farem la segona fase: de les 8 a les 12 setmanes, moment en el que el cadell ja pot ser adoptat i així comença una nova etapa en la seva vida.
Primera fase del PS: de les 3 a les 7-8 setmanes d’edat:
   En les etapes anteriors els estímuls tenien una importància relativa degut a l’escàs desenvolupament sensorial (i motor) dels cadells. En canvi, a partir de les 3 setmanes d’edat, quan els òrgans dels sentits ja són, o comencen a ser, funcionals, i la coordinació motora és prou desenvolupada per començar a explorar, el cadell inicia un intens procés d’assimilació dels estímuls del seu entorn.
   De fet, si es pot dir que el PS és l’etapa més intensa en el desenvolupament del gos pel que fa al comportament, considero que de les 3 a les 7-8 setmanes d’edat és especialment intens i important. Ja que segons s’ha estudiat de les 3 a les 5 setmanes els cadells estan oberts a tota mena de nous estímuls (gossos, persones, nens, altres animals…) sense mostrar por. Aquesta permeabilitat amb el que és desconegut comença a canviar molt lentament fent-se més selectiu i a aparèixer, molt a poc a poc, certa por, i per tant, començant a mostrar inseguretat en algunes interaccions, estímuls i situacions noves.
   La responsabilitat de la bona assimilació d’estímuls d’aquesta primera fase del PS recau en la mare i en els germans, i també en el criador, ja que aquest ha de procurar que durant aquesta fase els cadells estiguin en contacte amb homes, dones, nens, i altres gossos. I és que segons s’ha demostrat, els cadells que són privats del contacte amb persones i/o gossos entre les 3 i les 7 setmanes d’edat acaben sent tímids i/o fins i tot una mica “salvatges”. En el sentit que l’educació posterior d’aquests cadells serà semblant a intentar educar una espècie no domèstica. És a dir, que requerirà molta paciència i experiència per redirigir la situació de por, o fins i tot d’agressivitat cap als estímuls amb els qui no va estar en contacte durant aquesta fase. I fins i tot, alguns autors consideren que el procés és, en part, irreversible, ja que un cadell privat d’interacció amb persones i/o gossos durant aquesta fase, mai no podrà tenir-hi una relació tant assertiva i intensa com un gos que de cadell va estar ben socialitzat.
   D’altra banda, la mare “ensenya”, i molt, als cadells. Els ensenyarà a sotmetre’s, a respectar els límits, a interpretar els senyals d’avís com ara roncs, visió directe als ulls, ensenyar les dents, posició corporal… També a aguantar la frustració de no obtenir el que el cadell vol en el moment que ho vol, etc. Per exemple si jugant la mosseguen massa fort i/o volen mamar quan ella no ho vol, la mare els avisa i/o fins i tot els espanta mostrant una gairebé fictícia agressivitat. Així els cadells aprenen a controlar la intensitat de la mossegada, és a dir, a diferenciar a partir de quin punt deixa de ser amistosa” i passa a ser dolorosa. En aquest procés també hi ajudaran molt els germans durant el joc i els conflictes que puguin tenir. És a dir, l’aprenentatge que li ofereixen la mare i els germans al cadell durant aquesta etapa és importantíssima per una correcta interacció amb altres gossos, i/o fins i tot amb persones, en el futur.
   I finalment, què més pot fer-hi el criador? D’una banda, no deslletar els cadells abans de les 7-8 setmanes. Tampoc oferir-lo abans d’aquesta edat, ja que adoptar un cadell abans de les 7-8 setmanes és un factor de risc per desenvolupar problemes de comportament en el futur. També cal Interactuar amb ells diàriament, i de forma assertiva, és a dir, oferint una relació carinyosa i tendra, però alhora ferma, i començant a posar límits. Per exemple si intenta mossegar les mans, cal no deixar-li-ho fer amb un “NO!” + estímul desagradable: aigua, o aire a la cara, etc. (però no un càstig físic!).
 
L’Àngel Casellas és:

Etòleg de gossos i gats

Educador caní i ensinistrador en positiu

Cria i difusió de races canines autòctones

  

Deixeu un comentari

Scroll to Top